dimecres, 18 de juliol del 2012
dimarts, 15 de maig del 2012
FRANK KAFKA
Frank Kafka neix a Praga el 1883, en el si d'una família de comerciants jueus amb una botiga. El nom d'aquesta era kavka, que en txec vol dir "gralla", animal sinistre, misteriós, solitari... Una mica com ell ja que en el seu diari les idees més repetides son: suïcidi, soledat, silenci i escriptura.
Kafka era o se sentia un alienat. En el moment del seu naixement, Praga formava part de l'Imperi Austrohongarès. Després de llargs anys de lluita, durant els quals la llengua oficial de l'Imperi era l'alemany, a partir de 1880 el txec va assolir el grau de llengua cooficial. Així doncs, Frank neix a Praga, ciutat dominada per Viena, alienació política. Parla alemany dins d'una comunitat que majoritàriament parlava txec, alienació lingüística. I és jueu en una comunitat catòlica, alienació religiosa. El catolicisme presentava problemes d'antisemitisme irracional, que acabaran amb la gran follia col·lectiva de l'Holocaust, que van patir les germanes de Kafka, les quals van morir en camps de concentració. Per acabar-ho d'arrodonir, tot i que el nucli familiar es troba en les seves mateixes condicions, no s'entenia amb la seva família, aquesta és la quarta alienació, l'alienació familiar.
Entre 1901 i 1906 estudia dret i en acabar comença a treballar en una companyia d'assegurances. El 1919 agafa una tuberculosi de la que acabarà morint el 1924. La tuberculosi l'acompanyarà tota la seva vida i, de fet, pensava que la malaltia que patia als pulmons només era la malaltia espiritual que s'havia desbordat.
Va demanar el seua amic Brod que cremara tots els seus escrtits, però afortunadament, no només no va complir els seus desitjos sinó que, a més, va publicar la seva obra, la qual cosa podria veure's com una doble traïció: ell demanava destrucció, final i mort i l'amic li oferia difusió, començament i vida.
També podríem plantejar-nos l'abast d'una decisió d'aquestes característiques, la veritat que pot subjaure en una afirmació com aquesta. Entraríem en el tema de si els escriptors escriuen per a ells mateixos, sense tenir necessitat de publicar les seves obres (de fet, Kafka no va publicar ni El procés ni El castell) o, per contra, senten el desig de ser coneguts, desxifrats i estimats pel públic lector. En qualsevol cas, tenim que estar agraïts a aquesta traïció, perquè gràcies a ella avui ens ha arribat l'obra d'aquest escriptor genial. I, en darrer terme, sempre podem posar en qüestió la veritat que s'amaga darrere de la seva última voluntat. Si Kafka volia cremar la seva obra, doncs podia molt bé haver-ho fet ell mateix. Més encara quan confia l'acte de destrucció a algú que ja li havia confessat que no podria complir els seus desitjos. De manera que, tal vegada haguem de pensar que Kafka potser no volia que la seva obra acabés devorada pel foc.
També podríem plantejar-nos l'abast d'una decisió d'aquestes característiques, la veritat que pot subjaure en una afirmació com aquesta. Entraríem en el tema de si els escriptors escriuen per a ells mateixos, sense tenir necessitat de publicar les seves obres (de fet, Kafka no va publicar ni El procés ni El castell) o, per contra, senten el desig de ser coneguts, desxifrats i estimats pel públic lector. En qualsevol cas, tenim que estar agraïts a aquesta traïció, perquè gràcies a ella avui ens ha arribat l'obra d'aquest escriptor genial. I, en darrer terme, sempre podem posar en qüestió la veritat que s'amaga darrere de la seva última voluntat. Si Kafka volia cremar la seva obra, doncs podia molt bé haver-ho fet ell mateix. Més encara quan confia l'acte de destrucció a algú que ja li havia confessat que no podria complir els seus desitjos. De manera que, tal vegada haguem de pensar que Kafka potser no volia que la seva obra acabés devorada pel foc.
A continuació estudiarem la iportància d'aquest autor en la literatura universal:
El 1912 escriu Die Verwandlung, això és, La Transformació i no pas
La metamorfosi. Tanmateix, van ser els nordamericans, els primers traductors del relat, els que van "inventar" el títol. Per això, sempre s'ha conegut aquest conte per La Metamorfosi, de la qual cosa es lamentava Borges en un article de 1983, en ocasió del centenari del naixement de l'escriptor: El 1919 escriu la Carta al pare, que en certa manera és complementària a La metamorfosi. Aquesta obra resumeix perfectament la idea que Kafka vol que ens conformem d'ell mateix. Aquesta novel·leta curta -llegida amb les corresponents cartes de navegació, la més eloqüent de les quals és la Carta al pare- és, en realitat, la història d'un exili, un exili intern. No en va, Kafka també era, sense cap mena de dubte, un exilat intern. Exiliat de tots i de tot, només vivia per escriure.
La metamorfosi. Tanmateix, van ser els nordamericans, els primers traductors del relat, els que van "inventar" el títol. Per això, sempre s'ha conegut aquest conte per La Metamorfosi, de la qual cosa es lamentava Borges en un article de 1983, en ocasió del centenari del naixement de l'escriptor: El 1919 escriu la Carta al pare, que en certa manera és complementària a La metamorfosi. Aquesta obra resumeix perfectament la idea que Kafka vol que ens conformem d'ell mateix. Aquesta novel·leta curta -llegida amb les corresponents cartes de navegació, la més eloqüent de les quals és la Carta al pare- és, en realitat, la història d'un exili, un exili intern. No en va, Kafka també era, sense cap mena de dubte, un exilat intern. Exiliat de tots i de tot, només vivia per escriure.
dimarts, 17 d’abril del 2012
El vampir-Les flors del mal
Creus que el tema del vampir és un tòpic de la literatura romàntica?
El tòpic del vampirs va començar amb el transcendentalisme que va influir en els autors romàntics obscurs. Com a conseqüència, els autors van crear personatges, com vampirs, fantasmes o dimonis, que mancaven de saviesa i estaven temptats al pecat.
I el tema de la vampiressa? No, el personatge femení no era tant conreat.
diumenge, 15 d’abril del 2012
La carronya-Les flors del mal
El poema s 'emmarca dins de la primera de les sis seccions en que Baudelaire va dividir la seua obra Les Fleurs du Mal, açò és, en la denominada Spleen et Ideal i dins d'ella al cercle de poemes dedicats a la seua amant Jeanne Duval.
La Carronya és una composició dividida en tres parts posades en contrast. Primer trobem una descripció sobre lo horrible (estrofes I a V i IX); després una ensonyament, feta d'imatges espiritualitzades (onades, música i formes) (VI-VIII), que és una transposició lírica; i finalment la reacció filosòfica (les tres ultimes estrofes), que és l'expressió del seu espiritualisme més pur, expressat mitjançant el contrast de termes antitètics: “immundícia” i “infecció” front a “àngel”, “estrella” i “sol” (estrofa X); “gracies” i “sagraments” front a “podrir-te” i “ossamentes” (estrofa XI); i “bonica” front a “cucs”, o, “la essència i la forma divina”, front a “amors desintegrats” (estrofa final).
En les tres últimes estrofes, el poeta anuncia a la seua estimada quin serà el seu final, el mateix del de la carronya. En els dos versos finals, li expressa la seua intenció de recordar-la quan açò ocòrrega.
Troben una sinestèsia en el segon vers de la primera estrofa: "un bell matí, a l'estiu tan dolç".
Imatges que es converteixen en símbols:
- “son”, referit a les formes que veu en la descomposició, en la carronya.
El poema començà amb el verb "recorda", en mode imperatiu, adreçant-se a l'estimada. L'importància d'aquesta es reforça amb el vocatiu "ànima meva". El segon vers fa referànsia a la ubicació temporal: "un bell matí, a l'estiu tan dolç". Hi ha un fort contrast entre la ubicació temporal, carregada d'adjectius positius i l'objecte observat, una carronya. Hi trobem un oxímoron entre els substantius "parament" i "rocs", com si es combinara el descans i la lo dur de la mort.
En la segona estrofa continua descrivint a la carronya i ho associa amb lo femení, per això es presenta amb "les cames ben enlaire, com una dona lúbrica".
Baudelaire no va inserir aquesta peça en la ultima divisió del seu llibre, la consagrada a la mort, com seria lògic. Abans d'elevar-se a una contemplació fervent de la realitat, ens situa, al començament del seu pelegrinatge espiritual, davant d'un cadàver en descomposició. Aquest poema dóna accés a una forma nova de lo bell que serà característica del moviment modern l'"expressionisme".
En les tres últimes estrofes, el poeta anuncia a la seua estimada quin serà el seu final, el mateix del de la carronya. En els dos versos finals, li expressa la seua intenció de recordar-la quan açò ocòrrega.
La forma mètrica i estròfica de La Carronya és de quatre versos alexandrins i octosil·làbic, distribuïts de forma alterna: 12, 8, 12, 8; amb rima creuada i consonant.
Troben una sinestèsia en el segon vers de la primera estrofa: "un bell matí, a l'estiu tan dolç".
Imatges que es converteixen en símbols:
-“onada” en l'estrofa VI. Aquesta paraula serà repetida com final de vers en la mateixa estrofa, fent-la partícip de rima, però amb diferent significat.
-el símbol “estranya música” es compara als elements naturals establin entre elles una relació basada en el ritme de la descomposició, de la putrefacció (mort i vida).
- “son”, referit a les formes que veu en la descomposició, en la carronya.
El poema començà amb el verb "recorda", en mode imperatiu, adreçant-se a l'estimada. L'importància d'aquesta es reforça amb el vocatiu "ànima meva". El segon vers fa referànsia a la ubicació temporal: "un bell matí, a l'estiu tan dolç". Hi ha un fort contrast entre la ubicació temporal, carregada d'adjectius positius i l'objecte observat, una carronya. Hi trobem un oxímoron entre els substantius "parament" i "rocs", com si es combinara el descans i la lo dur de la mort.
En la segona estrofa continua descrivint a la carronya i ho associa amb lo femení, per això es presenta amb "les cames ben enlaire, com una dona lúbrica".
dilluns, 5 de març del 2012
Les flors del mal-Activitat 2
"Las señoritas de Avignon", es un quadre del pintor espanyol Pablo Picasso, pintat en 1907. El pintor va fer de la seua obra la referència d'un nou prototip artístic, el cubisme, ja que va ser el primer en iniciar-se en aqueta forma de pintura. Imprimeix un nou punt de partida on Picasso elimina tot lo sublim de la tradició trencant amb el Realisme.
http://www.google.com/imgres?um=1&hl=es&safe
La persistencia de la memoria o Los relojes blandos, de Salvador Dalí va ser pintat al 1931 i pertany al surrealisme. En aquest quadre apareix la bahía de Port Lligat al clarejar el dia. El paisatge és simple; apareix el mar al fons i una petita muntanya a la dreta. Hi ha tres rellotges tous i deformats, elements que ja havien aparegut en una obra seua del any anterior, Orsificación prematura de una estación. Dalí, segons ell mateix diu, es va inspirar en el formatge camembert a l'hora d'afegir els rellotges al quadre. Un d'ells penja en equilibri de la rama d'un arbre. Més abaix, en el centr, un altre s'acopla a mode de muntura sobre una cara amb llargues pestanyes inspirada en una roda del Cabo de Creus. La cara apareix, també, en altres quadres com El gran masturbador i El enigma del deseo. El tercer està, tal vegada, a punt de deslliçar-se per un mur. Sobre aquest rellotge hi ha una mosca i damunt del de butxaca hi ha un munt de formigues. Els rellotges, com la memòria, s'han reblanir per el pas del temps. Són rellotges perfectament versemblants que segueixen marcant l'hora.
dilluns, 20 de febrer del 2012
Madame Bovary- Activitat 9
L'erotisme en aquest fragment el trobem en el fet que no es diu directament que és el que estan fent Léon i Emma dins del carruatge mentre aquest passeja pel mig de la ciutat. Això ens insinua un subtil erotisme un poc escandalós per a la època.
Respecte a la cursiva, l'utiliza per a un canvi de narrador. Del narrador omniscient al narrador-personatge. Trobem l'exemple en la següent frase: que tractaven de la catedral.
Respecte a la cursiva, l'utiliza per a un canvi de narrador. Del narrador omniscient al narrador-personatge. Trobem l'exemple en la següent frase: que tractaven de la catedral.
divendres, 10 de febrer del 2012
Madame Bovary-Activitat 5
Les paraules felicitat, passió, embriaguesa, estan en cursiva per donar-li enfasi. Paul et Virginie ho està per ser el nom d'un llibre.
Segons es pot apreciar en el text l'educació de les joves de l'època era religiosa, però això a Emma la duen a criar-se a un convent. Això ho podem apreciar en la següent frase:
Apareix un salt enrere quan Emma conta els fets que li van passar quan ella tenia quinze anys. Quan es va passar sis mesos empastifant-se les mans amb aquesta pols de les velles sales de lectura.
Segons es pot apreciar en el text l'educació de les joves de l'època era religiosa, però això a Emma la duen a criar-se a un convent. Això ho podem apreciar en la següent frase:
Quan tingué tretze anys, el seu pare l’acompanyà a la ciutat per tal de posar-la al convent.
Apareix un salt enrere quan Emma conta els fets que li van passar quan ella tenia quinze anys. Quan es va passar sis mesos empastifant-se les mans amb aquesta pols de les velles sales de lectura.
dijous, 9 de febrer del 2012
Madame Bovary-Activitat 4
En aquest fragment de l'obra es descriu a Emma. Els recursos que utilitza són els següents:
- Adjectius: blancor, brillant, fines, netes, primes, llargues, bruns, negres, negres, fresca, blanc, llisos, ondulat i rosades.
- Comparacions: ''portava unes ulleres de carei, com un home'' i ''Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí''
- Utilització de la conjunció ''i'' procedida de punt i coma: ''Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes;'' i ''I, deixant veure a penes la punta de l'orella''.
- Antítesi: ''els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes'' i ''les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes; d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns''
- Enumeració: ''El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb una ardida candidesa''
divendres, 3 de febrer del 2012
Madame Bovary-Activitat 3
Flaubert comença la seua novel·la amb un narrador que ens fa entendre que ell mateix va estar en la mateixa clase que Charles, però més endavant aquest narrador desapareix per a convertir-se en un que no participa dels fets.
La gorra, lleja i rídicula, es una descripció de la miserable vida que portarà Charles.
La gorra, lleja i rídicula, es una descripció de la miserable vida que portarà Charles.
Madame Bovary-Activitat 2
El nom de Yahoo prové del nom d'uns personatges del llibre Los viajes de Gulliver de Jonathan Swift, els Yahoos. La història conta que a casa de David Filo, co-fundador de Yahoo!, son pare cridaba a David y a Jerry "un parell de Yahoos" per la seua natura inquieta.
En 1857 va ser publicades Les flors del mal i Madame Bovary.
Va ser molt criticada a França perquè Dumas estava interpretat per un actor blanc i, en relaitat, Dumas era de color. Alexandre Dumas pare.
Un jove estudiant de medicina està obsesionat amb la vida i la mort i juga a ser Déu resucitant a un cos creat per ell, a base de cadàvers. Però el cerebre d'aquest subjecte està d'anyat i el doctor Frankestein l'envia a viure a la presó del castell on viuen. El monstre no conseguix adaptar-se i s'escapa a un poble. Allí s'involucra, accidentalment, en la mort d'una xiqueta. Llavors es desenvolupa una dura persecució cap al monstre que acaba morint cremat.
El relat adapta el mite del 'Faust' de Goethe, lligant el destí de un exitós jove als capritxos d'un personatge que té molt d'al·legòric.
dilluns, 30 de gener del 2012
MADAME BOVARY-La tècnica narrativa. Innovacions.
L'interès d'aquesta obra recau en la seua innovació formal i temàtica, i l'estil indirecte lliure, i per tant, com a precursor de tècniques narratives innovadores,dóna pas a la primera novel·la actual. La qualitat de la prosa de Flaubert es deu a la intenció de dotar-la de la mateixa precisió, harmonia i bellesa que té el vers.
NARRADORS
Narrador en primera persona del plural
La novel·la s'inicia amb la descripció de l'arribada de Charles al col·legi. L'escena està narrada en primera persona del plural. Flaubert no es demora a deixar aquesta primera persona que utilitza en aquest primer capítol, per esvair-se de forma definitiva en tota la resta de l'obra.
Narrador omniscient
Qui narra i descriu el més important del relat és el narrador omniscient. És exterior al món narrat i parla des de la tercera persona del singular. Les seues característiques són:
El principal és el narrador invisible i objectiu que fa la impressió que no existeix. Però aquest no és l'únic narrador omniscient de l'obra. Hi ha moments en què el narrador deixa de ser invisible i és reemplaçat pel narrador-filòsof, que treu conclusions morals. És poc freqüent, es tracta d'interrupcions momentànies en moments importants i el seu pas es sempre breu i no dubta, parla de manera categòrica. Aquest ens fa saber sempre veritats abstractes i absolutes, com l'inici del capítol que segueix a l'agonia i la mort d'Emma. O quan Emma, arruïnada acudeix a Rodolphe per demanar-li tres mil francs i aquest li contesta que no els té; el narrador-filòsof expressa una de les idees universals: quan l'element pecuniari es mescla amb l'amor, aquest últim perilla ja que els diners solen refredar-lo i acabar amb ell.
Narradors personatges (el diàleg)
Es tracta de les veus dels personatges en els moments en què, sense el narrador, el diàleg o el monòleg substitueixen la descripció. Mostra del diàleg és l'episodi dels comicis agrícoles, on tres narradors personatges, en primera persona del singular, reemplacen el narrador (Emma, Rodolphe i el President).
Exemple del monòleg és el discurs de Rouault consolant a Charles per la mort d'Heloïse.
La funció dels narradors-personatges guanya importància a mesura que s'avança en la història. Així doncs, en els primers capítols la forma dominant és la descripció, però quan els Bovary arriben a Yonville, les veus dels personatges s'escolten amb major freqüència, i açò s'intensifica en la tercera part on el diàleg serà la forma principal de la narració.
Estil indirecte lliure
Mitjançant aquest estil, el narrador narra tan a prop del personatge que el lector té la impressió que qui està parlant és el propi personatge.
Un tret característic d'aquesta obra és la utilització magistral de l'anomenat estil indirecte lliure, estil emprat per a narrar la intimitat i, el mètode per a aconseguir-ho és un ús savi de la interrogació i dels verbs en imperfet i condicional. Aquest recurs narratiu serveix al narrador omniscient per a plasmar el pensament dels personatges sense intervenir directament, amb la qual cosa s'aconsegueix una impressió de neutralitat i versemblança major. Aquesta és la gran aportació tècnica de Flaubert a l'art de la narració.
DESCRIPCIONS
Les descripcions revelen la genialitat de Flaubert per a seleccionar dades i fer sentir una idea. Posseeix una obsessió descriptiva i de manera incansable. Per aconseguir-ho es val dels següents recursos:
Dels espais en què transcorre la novel·la, un és real, Rouen, i Tostes i Yonville són fruit de la imaginació de l'autor. La vida dels Bovary transcorre en pobles petits amb personatges típics amb vides monòtones i avorrides. A Rouen, pel contrari, Emma troba consol de l'asfixiant vida de llogaret.
També els espais més concret tenen importància. En les cases del matrimoni a Tostes i Yonville apareix un element recorrent: la finestra. Per altra banda, es descriu dos castells molt importants en els somnis de luxe d'Emma. A més, la farmàcia d'Homais tindrà una importància decisiva al final.
TEMPS
Vargas Llosa distingeix quatre temps diferents en la novel·la, encara que allò fonamental per a ell no és l'existència d'aquestos plans, sinó la interdependència entre ells.
Hi ha un temps amb major dinamisme en què el narrador utilitza el pretèrit perfet simple.
Hi ha un altre temps que és el de la reflexió, el que descriu les motivacions, psicologia dels personatges. En ell la història no avança i el temps verbal és el preterir imperfet d'indicatiu. És el temps que reflecteix la monotonia de la vida de Emma a Tostes.
Hi ha uns altres moments en què l'acció desapareix: homes, coses i llocs queden petrificats. El seu temps gramatical és el present d'indicatiu.
L'ultim pla temporal està integrat per personatges, coses i llocs, l'existència dels quals és subjectiva, existeixen en la fantasia dels personatges. El temps gramatical, per a Flauber, és indiferent, encara que predomina el futur.
TEMPS D'ESTIL
L'estil de Madame Bovary, segons Vladimir Nabokov, és un concepte que abasta no sols la preocupació per la llengua, sinó tot el relatiu a l'estructura de la novel·la. L'elecció de les paraules i el ritme eren per a Flaubert la part més excitant del seu treball; considerava una frase aconseguida quan era musicalment perfecta.
TRETS ESTRUCTURALS
La novel·la respon a una estructura tancada sobre si mateixa.Es tracta d'una obra totalitzadora que dóna la impressió de resumir la vida, de llibre-cercle.
Flaubert transforma, el que ell ha concebut com un món sòrdid, en una de les peces més perfectes de la ficció poètica. Aconsegueix harmonitzar totes les parts mitjançant la força interior de l'estil, per mitjà mètodes com el contrapunt, les transicions, les prefiguracions i els ecos.
MÈTODE DEL CONTRAPUNT
El contrapunt serveix per a subratllar el contrast, per a mesclar dos punt de vista. Es tracta d'interrupcions paral·leles de dos o més converses o corrents de pensament.
TRANSICIÓ ESTRUCTURAL
La transició estructural consisteix a fer les transicions dins dels capítols d'un tema a un altre. La transició més important és la del capítol primer quan al principi parla en plural, però aviat passa a una narració més objectiva. Açò demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador per adoptar diferents punts de vista i tons narratius davant de diferents episodis.
PREFIGURACIONS I ECOS
Les prefiguracions i els ecos poblen tota la novel·la: la superposició d'elements que es repeteixen en diverses ocasions, com la gorra de Charles; el tema dels cavalls; el fetitxisme de les sabates; el vellut verd; el color blau( vel d'Emma, el pot blau de l'arsènic, boirina blava durant el seu funeral...); la cançó ronca del vagabund; el seguici nupcial té un paral·lelisme amb el seguici fúnebre.
CARACTERÍSTIQUES DEL REALISME LITERARI
A mitjan del segle XIX, el Romanticisme deixa pas al Realisme. Els escriptors realistes intentaran descriure la realitat.
Flaubert va voler transmetre la societat francesa del segle XIX. Alguns exemples de la plasmació de la realitat són:
Un altre tret del realisme és l'anàlisi de la societat dels segle XIX en dos vessants:
La novel·la realista combina el narrador omniscient i el diàleg. El narrador omniscient descriu en tercera persona tant la realitat exterior (contada amb objectivitat) com la psicològica. En el primer capítol apareix un narrador en primera persona del plural. La resta de la novel·la està contada en tercera persona del singular, des de la perspectiva d'un narrador omniscient. Realisme, també, en la forma de parlar dels personatges.
MADAME BOVARY I LA SEUA VINCULACIÓ AMB EL NATURALISME
El naturalisme va basar el seu mètode en teories científiques i filosòfiques de l'època. Alguns dels seus trets, com el determinisme i una certa complaença en els aspectes més repulsius de la realitat, estan presents en Madame Bovary.
Flaubert és l'introductor a la mentalitat literària del canvi de segle. La seua relació amb els termes Romanticisme i Realisme és de refús i de rebel·lia, respectivament.
Quant al refús del Romanticisme, Flaubert suprimeix el jo escriptor per aconseguir l'objectivitat i, alhora, és una crítica al Romanticisme, al retratar un exés d'idealisme, ja que Emma alimenta la seua fantasia amb lectures de novel·les que la duen a cometre infidelitats. Madame Bovary ha sigut qualificada com una de ls grans novel·les de la fatalitat i del fracàs del Romanticisme. La diferència entra Flaubert i els escriptors romàntics, segons Germán Palacios, descansa en el fet que aquests subjectivitzen el paisatge, mentre Flaubert fa tot el contrari, és la natura la que influeix sobre l'home. Va defensar l'autonomia de la ficció, la necessitat que una novel·la siga persuasiva pels seus propis mitjans i no per la seua fidelitat al món exterior.
NARRADORS
Narrador en primera persona del plural
La novel·la s'inicia amb la descripció de l'arribada de Charles al col·legi. L'escena està narrada en primera persona del plural. Flaubert no es demora a deixar aquesta primera persona que utilitza en aquest primer capítol, per esvair-se de forma definitiva en tota la resta de l'obra.
Narrador omniscient
Qui narra i descriu el més important del relat és el narrador omniscient. És exterior al món narrat i parla des de la tercera persona del singular. Les seues característiques són:
- L'omnisciència: relata el que succeeix en l'exterior i en la intimitat.
- La ubiqüitat: és en tots els racons, es desplaça en el temps i en l'espai.
- L'omnipotència: decideix quines dades són comunicades al lector i quines li són amagades.
El principal és el narrador invisible i objectiu que fa la impressió que no existeix. Però aquest no és l'únic narrador omniscient de l'obra. Hi ha moments en què el narrador deixa de ser invisible i és reemplaçat pel narrador-filòsof, que treu conclusions morals. És poc freqüent, es tracta d'interrupcions momentànies en moments importants i el seu pas es sempre breu i no dubta, parla de manera categòrica. Aquest ens fa saber sempre veritats abstractes i absolutes, com l'inici del capítol que segueix a l'agonia i la mort d'Emma. O quan Emma, arruïnada acudeix a Rodolphe per demanar-li tres mil francs i aquest li contesta que no els té; el narrador-filòsof expressa una de les idees universals: quan l'element pecuniari es mescla amb l'amor, aquest últim perilla ja que els diners solen refredar-lo i acabar amb ell.
Narradors personatges (el diàleg)
Es tracta de les veus dels personatges en els moments en què, sense el narrador, el diàleg o el monòleg substitueixen la descripció. Mostra del diàleg és l'episodi dels comicis agrícoles, on tres narradors personatges, en primera persona del singular, reemplacen el narrador (Emma, Rodolphe i el President).
Exemple del monòleg és el discurs de Rouault consolant a Charles per la mort d'Heloïse.
La funció dels narradors-personatges guanya importància a mesura que s'avança en la història. Així doncs, en els primers capítols la forma dominant és la descripció, però quan els Bovary arriben a Yonville, les veus dels personatges s'escolten amb major freqüència, i açò s'intensifica en la tercera part on el diàleg serà la forma principal de la narració.
Estil indirecte lliure
Mitjançant aquest estil, el narrador narra tan a prop del personatge que el lector té la impressió que qui està parlant és el propi personatge.
Un tret característic d'aquesta obra és la utilització magistral de l'anomenat estil indirecte lliure, estil emprat per a narrar la intimitat i, el mètode per a aconseguir-ho és un ús savi de la interrogació i dels verbs en imperfet i condicional. Aquest recurs narratiu serveix al narrador omniscient per a plasmar el pensament dels personatges sense intervenir directament, amb la qual cosa s'aconsegueix una impressió de neutralitat i versemblança major. Aquesta és la gran aportació tècnica de Flaubert a l'art de la narració.
DESCRIPCIONS
Les descripcions revelen la genialitat de Flaubert per a seleccionar dades i fer sentir una idea. Posseeix una obsessió descriptiva i de manera incansable. Per aconseguir-ho es val dels següents recursos:
- Adjectius. Expressen, a vegades, matisos de color.
- Comparacions
- Utilització de la conjunció "i" precedida del punt i coma: després d'una enumeració d'accions, estats o objectes, el punt i coma crea una pausa i la "i" arrodoneix el paràgraf, introdueix una imatge o un detall viscut, descriptiu, poètic, melancòlic o divertit.
- Antítesi
- Enumeracions
- Significació dels objectes. La descripció de determinats objectes arriben a adquirir la personalitat dels seus amos. Fins i tot, a vegades, presta a les coses més atenció que a les persones. Així, apareixen diversos objectes com la gorra de Charles, una peça llastimosa que simbolitza la vida futura del pobre Charles, igualment lamentable. La descripció del cotxe fa que el lector imagine el que ocorre a l'interior.
- Mètode de desplegament. Consisteix en un desenvolupament successiu dels detalls visuals. Per exemple, en el començament de la segona part, el paisatge de Yonville es desplega davant nosaltres.
- Un mode de presentar les emocions o estats d'ànim mitjançant un intercanvi de paraules sense sentit.
Dels espais en què transcorre la novel·la, un és real, Rouen, i Tostes i Yonville són fruit de la imaginació de l'autor. La vida dels Bovary transcorre en pobles petits amb personatges típics amb vides monòtones i avorrides. A Rouen, pel contrari, Emma troba consol de l'asfixiant vida de llogaret.
També els espais més concret tenen importància. En les cases del matrimoni a Tostes i Yonville apareix un element recorrent: la finestra. Per altra banda, es descriu dos castells molt importants en els somnis de luxe d'Emma. A més, la farmàcia d'Homais tindrà una importància decisiva al final.
TEMPS
Vargas Llosa distingeix quatre temps diferents en la novel·la, encara que allò fonamental per a ell no és l'existència d'aquestos plans, sinó la interdependència entre ells.
Hi ha un temps amb major dinamisme en què el narrador utilitza el pretèrit perfet simple.
Hi ha un altre temps que és el de la reflexió, el que descriu les motivacions, psicologia dels personatges. En ell la història no avança i el temps verbal és el preterir imperfet d'indicatiu. És el temps que reflecteix la monotonia de la vida de Emma a Tostes.
Hi ha uns altres moments en què l'acció desapareix: homes, coses i llocs queden petrificats. El seu temps gramatical és el present d'indicatiu.
L'ultim pla temporal està integrat per personatges, coses i llocs, l'existència dels quals és subjectiva, existeixen en la fantasia dels personatges. El temps gramatical, per a Flauber, és indiferent, encara que predomina el futur.
TEMPS D'ESTIL
L'estil de Madame Bovary, segons Vladimir Nabokov, és un concepte que abasta no sols la preocupació per la llengua, sinó tot el relatiu a l'estructura de la novel·la. L'elecció de les paraules i el ritme eren per a Flaubert la part més excitant del seu treball; considerava una frase aconseguida quan era musicalment perfecta.
TRETS ESTRUCTURALS
La novel·la respon a una estructura tancada sobre si mateixa.Es tracta d'una obra totalitzadora que dóna la impressió de resumir la vida, de llibre-cercle.
Flaubert transforma, el que ell ha concebut com un món sòrdid, en una de les peces més perfectes de la ficció poètica. Aconsegueix harmonitzar totes les parts mitjançant la força interior de l'estil, per mitjà mètodes com el contrapunt, les transicions, les prefiguracions i els ecos.
MÈTODE DEL CONTRAPUNT
El contrapunt serveix per a subratllar el contrast, per a mesclar dos punt de vista. Es tracta d'interrupcions paral·leles de dos o més converses o corrents de pensament.
TRANSICIÓ ESTRUCTURAL
La transició estructural consisteix a fer les transicions dins dels capítols d'un tema a un altre. La transició més important és la del capítol primer quan al principi parla en plural, però aviat passa a una narració més objectiva. Açò demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador per adoptar diferents punts de vista i tons narratius davant de diferents episodis.
PREFIGURACIONS I ECOS
Les prefiguracions i els ecos poblen tota la novel·la: la superposició d'elements que es repeteixen en diverses ocasions, com la gorra de Charles; el tema dels cavalls; el fetitxisme de les sabates; el vellut verd; el color blau( vel d'Emma, el pot blau de l'arsènic, boirina blava durant el seu funeral...); la cançó ronca del vagabund; el seguici nupcial té un paral·lelisme amb el seguici fúnebre.
CARACTERÍSTIQUES DEL REALISME LITERARI
A mitjan del segle XIX, el Romanticisme deixa pas al Realisme. Els escriptors realistes intentaran descriure la realitat.
Flaubert va voler transmetre la societat francesa del segle XIX. Alguns exemples de la plasmació de la realitat són:
- Les referències a la industrialització i al progués econòmic i social.
- El desenvolupament científic en els comicis agrícoles
- Les pràctiques mèdiques, en contrast amb les pràctiques tradicionals.
- L'anticlericalisme.
- El gust burgés per les arts, la cultura, la música, el teatre...
Un altre tret del realisme és l'anàlisi de la societat dels segle XIX en dos vessants:
- La pintura de caràcter dóna origen a la gran novel·la psicològica en el qual s'analitzen, amb minuciositat, les motivacions dels personatges. Flaubert, amb els personatges, arriba a la perfecció en l'art de la descripció.
- La pintura d'ambients i de costums. Flaubert traça amplis frescs de la societat contemporània amb una gran diversitat d'ambients.
La novel·la realista combina el narrador omniscient i el diàleg. El narrador omniscient descriu en tercera persona tant la realitat exterior (contada amb objectivitat) com la psicològica. En el primer capítol apareix un narrador en primera persona del plural. La resta de la novel·la està contada en tercera persona del singular, des de la perspectiva d'un narrador omniscient. Realisme, també, en la forma de parlar dels personatges.
MADAME BOVARY I LA SEUA VINCULACIÓ AMB EL NATURALISME
El naturalisme va basar el seu mètode en teories científiques i filosòfiques de l'època. Alguns dels seus trets, com el determinisme i una certa complaença en els aspectes més repulsius de la realitat, estan presents en Madame Bovary.
- Les circumstàncies socials condicionen la protagonista. Emma no és lliure perquè se sent víctima dels medi social en què viu.
- Els aspectes repulsius del naturalisme es reconeixen en diversos passatges, com la intensa agonia de la protagonista i l'operació d'Hippolyte.
Flaubert és l'introductor a la mentalitat literària del canvi de segle. La seua relació amb els termes Romanticisme i Realisme és de refús i de rebel·lia, respectivament.
Quant al refús del Romanticisme, Flaubert suprimeix el jo escriptor per aconseguir l'objectivitat i, alhora, és una crítica al Romanticisme, al retratar un exés d'idealisme, ja que Emma alimenta la seua fantasia amb lectures de novel·les que la duen a cometre infidelitats. Madame Bovary ha sigut qualificada com una de ls grans novel·les de la fatalitat i del fracàs del Romanticisme. La diferència entra Flaubert i els escriptors romàntics, segons Germán Palacios, descansa en el fet que aquests subjectivitzen el paisatge, mentre Flaubert fa tot el contrari, és la natura la que influeix sobre l'home. Va defensar l'autonomia de la ficció, la necessitat que una novel·la siga persuasiva pels seus propis mitjans i no per la seua fidelitat al món exterior.
dijous, 12 de gener del 2012
dimarts, 10 de gener del 2012
Activitat 3- Hamlet
Sovint s'ha pensat que que Shakespeare no estava capacitat per a poder haver escrit totes les obres que se li atribueixen per no tindre l'educació necessària. Encara que Shakespeare va acudir al col·legi The King’s School de Stratford fins als catorze anys no hi ha constància de que fora a la universitat.
D'altra banda, un incendi va destruir el Globus i molts textos es van pedre, quedant en mans de distints escriptors que els van reescriure. Entre ells figuraben Fletcher i Donne.
A més, s'han barrejat altres noms com el vertaders autors de les obres de Shakespeare: Christopher Marlowe, Francis Bacon i Edward de Vere. El candidat més possible és Edward de Vere, poeta líric i dramaturg, amo de la companyia teatral “Oxford’s Men“. Al poeta no li interessava ni diners ni el reconeixement, per la qual cosa va acabar pobre en cedir els seus drets a la companyia Chamberlain, oportunitat que Shakespeare va poder haver aprofitat. D'altra banda, Vere pot ser que mantingués en silenci l'autoria de les seves obres per temor de que la Reina Isabel I d'Anglaterra li llevés la seva renda anual de 1000 lliures per al seu propi manteniment.
D'altra banda, un incendi va destruir el Globus i molts textos es van pedre, quedant en mans de distints escriptors que els van reescriure. Entre ells figuraben Fletcher i Donne.
A més, s'han barrejat altres noms com el vertaders autors de les obres de Shakespeare: Christopher Marlowe, Francis Bacon i Edward de Vere. El candidat més possible és Edward de Vere, poeta líric i dramaturg, amo de la companyia teatral “Oxford’s Men“. Al poeta no li interessava ni diners ni el reconeixement, per la qual cosa va acabar pobre en cedir els seus drets a la companyia Chamberlain, oportunitat que Shakespeare va poder haver aprofitat. D'altra banda, Vere pot ser que mantingués en silenci l'autoria de les seves obres per temor de que la Reina Isabel I d'Anglaterra li llevés la seva renda anual de 1000 lliures per al seu propi manteniment.
Activitat 2- Hamlet
Recomanaria Anonymous perquè és la més recent i a més és molt interessant i intrigant ja que nega l'existència de Shakespeare. Tracta d'una conspiració, la de que, en realitat, Shakespeare no va escriure cap de les seus obres, si no que va ser Edward de Vere el que ho va fer. Açó es deu luches pel poder i aumpstes d'estat dels que les clases baixes no entenen.
Activitat 8- Hamlet
Ofèlia es pressa de la follia des de que son pare va morir assassinat per Hamlet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)