Kafka era o se sentia un alienat. En el moment del seu naixement, Praga formava part de l'Imperi Austrohongarès. Després de llargs anys de lluita, durant els quals la llengua oficial de l'Imperi era l'alemany, a partir de 1880 el txec va assolir el grau de llengua cooficial. Així doncs, Frank neix a Praga, ciutat dominada per Viena, alienació política. Parla alemany dins d'una comunitat que majoritàriament parlava txec, alienació lingüística. I és jueu en una comunitat catòlica, alienació religiosa. El catolicisme presentava problemes d'antisemitisme irracional, que acabaran amb la gran follia col·lectiva de l'Holocaust, que van patir les germanes de Kafka, les quals van morir en camps de concentració. Per acabar-ho d'arrodonir, tot i que el nucli familiar es troba en les seves mateixes condicions, no s'entenia amb la seva família, aquesta és la quarta alienació, l'alienació familiar.
Entre 1901 i 1906 estudia dret i en acabar comença a treballar en una companyia d'assegurances. El 1919 agafa una tuberculosi de la que acabarà morint el 1924. La tuberculosi l'acompanyarà tota la seva vida i, de fet, pensava que la malaltia que patia als pulmons només era la malaltia espiritual que s'havia desbordat.
Va demanar el seua amic Brod que cremara tots els seus escrtits, però afortunadament, no només no va complir els seus desitjos sinó que, a més, va publicar la seva obra, la qual cosa podria veure's com una doble traïció: ell demanava destrucció, final i mort i l'amic li oferia difusió, començament i vida.
També podríem plantejar-nos l'abast d'una decisió d'aquestes característiques, la veritat que pot subjaure en una afirmació com aquesta. Entraríem en el tema de si els escriptors escriuen per a ells mateixos, sense tenir necessitat de publicar les seves obres (de fet, Kafka no va publicar ni El procés ni El castell) o, per contra, senten el desig de ser coneguts, desxifrats i estimats pel públic lector. En qualsevol cas, tenim que estar agraïts a aquesta traïció, perquè gràcies a ella avui ens ha arribat l'obra d'aquest escriptor genial. I, en darrer terme, sempre podem posar en qüestió la veritat que s'amaga darrere de la seva última voluntat. Si Kafka volia cremar la seva obra, doncs podia molt bé haver-ho fet ell mateix. Més encara quan confia l'acte de destrucció a algú que ja li havia confessat que no podria complir els seus desitjos. De manera que, tal vegada haguem de pensar que Kafka potser no volia que la seva obra acabés devorada pel foc.
També podríem plantejar-nos l'abast d'una decisió d'aquestes característiques, la veritat que pot subjaure en una afirmació com aquesta. Entraríem en el tema de si els escriptors escriuen per a ells mateixos, sense tenir necessitat de publicar les seves obres (de fet, Kafka no va publicar ni El procés ni El castell) o, per contra, senten el desig de ser coneguts, desxifrats i estimats pel públic lector. En qualsevol cas, tenim que estar agraïts a aquesta traïció, perquè gràcies a ella avui ens ha arribat l'obra d'aquest escriptor genial. I, en darrer terme, sempre podem posar en qüestió la veritat que s'amaga darrere de la seva última voluntat. Si Kafka volia cremar la seva obra, doncs podia molt bé haver-ho fet ell mateix. Més encara quan confia l'acte de destrucció a algú que ja li havia confessat que no podria complir els seus desitjos. De manera que, tal vegada haguem de pensar que Kafka potser no volia que la seva obra acabés devorada pel foc.
A continuació estudiarem la iportància d'aquest autor en la literatura universal:
El 1912 escriu Die Verwandlung, això és, La Transformació i no pas
La metamorfosi. Tanmateix, van ser els nordamericans, els primers traductors del relat, els que van "inventar" el títol. Per això, sempre s'ha conegut aquest conte per La Metamorfosi, de la qual cosa es lamentava Borges en un article de 1983, en ocasió del centenari del naixement de l'escriptor: El 1919 escriu la Carta al pare, que en certa manera és complementària a La metamorfosi. Aquesta obra resumeix perfectament la idea que Kafka vol que ens conformem d'ell mateix. Aquesta novel·leta curta -llegida amb les corresponents cartes de navegació, la més eloqüent de les quals és la Carta al pare- és, en realitat, la història d'un exili, un exili intern. No en va, Kafka també era, sense cap mena de dubte, un exilat intern. Exiliat de tots i de tot, només vivia per escriure.
La metamorfosi. Tanmateix, van ser els nordamericans, els primers traductors del relat, els que van "inventar" el títol. Per això, sempre s'ha conegut aquest conte per La Metamorfosi, de la qual cosa es lamentava Borges en un article de 1983, en ocasió del centenari del naixement de l'escriptor: El 1919 escriu la Carta al pare, que en certa manera és complementària a La metamorfosi. Aquesta obra resumeix perfectament la idea que Kafka vol que ens conformem d'ell mateix. Aquesta novel·leta curta -llegida amb les corresponents cartes de navegació, la més eloqüent de les quals és la Carta al pare- és, en realitat, la història d'un exili, un exili intern. No en va, Kafka també era, sense cap mena de dubte, un exilat intern. Exiliat de tots i de tot, només vivia per escriure.
