NARRADORS
Narrador en primera persona del plural
La novel·la s'inicia amb la descripció de l'arribada de Charles al col·legi. L'escena està narrada en primera persona del plural. Flaubert no es demora a deixar aquesta primera persona que utilitza en aquest primer capítol, per esvair-se de forma definitiva en tota la resta de l'obra.
Narrador omniscient
Qui narra i descriu el més important del relat és el narrador omniscient. És exterior al món narrat i parla des de la tercera persona del singular. Les seues característiques són:
- L'omnisciència: relata el que succeeix en l'exterior i en la intimitat.
- La ubiqüitat: és en tots els racons, es desplaça en el temps i en l'espai.
- L'omnipotència: decideix quines dades són comunicades al lector i quines li són amagades.
El principal és el narrador invisible i objectiu que fa la impressió que no existeix. Però aquest no és l'únic narrador omniscient de l'obra. Hi ha moments en què el narrador deixa de ser invisible i és reemplaçat pel narrador-filòsof, que treu conclusions morals. És poc freqüent, es tracta d'interrupcions momentànies en moments importants i el seu pas es sempre breu i no dubta, parla de manera categòrica. Aquest ens fa saber sempre veritats abstractes i absolutes, com l'inici del capítol que segueix a l'agonia i la mort d'Emma. O quan Emma, arruïnada acudeix a Rodolphe per demanar-li tres mil francs i aquest li contesta que no els té; el narrador-filòsof expressa una de les idees universals: quan l'element pecuniari es mescla amb l'amor, aquest últim perilla ja que els diners solen refredar-lo i acabar amb ell.
Narradors personatges (el diàleg)
Es tracta de les veus dels personatges en els moments en què, sense el narrador, el diàleg o el monòleg substitueixen la descripció. Mostra del diàleg és l'episodi dels comicis agrícoles, on tres narradors personatges, en primera persona del singular, reemplacen el narrador (Emma, Rodolphe i el President).
Exemple del monòleg és el discurs de Rouault consolant a Charles per la mort d'Heloïse.
La funció dels narradors-personatges guanya importància a mesura que s'avança en la història. Així doncs, en els primers capítols la forma dominant és la descripció, però quan els Bovary arriben a Yonville, les veus dels personatges s'escolten amb major freqüència, i açò s'intensifica en la tercera part on el diàleg serà la forma principal de la narració.
Estil indirecte lliure
Mitjançant aquest estil, el narrador narra tan a prop del personatge que el lector té la impressió que qui està parlant és el propi personatge.
Un tret característic d'aquesta obra és la utilització magistral de l'anomenat estil indirecte lliure, estil emprat per a narrar la intimitat i, el mètode per a aconseguir-ho és un ús savi de la interrogació i dels verbs en imperfet i condicional. Aquest recurs narratiu serveix al narrador omniscient per a plasmar el pensament dels personatges sense intervenir directament, amb la qual cosa s'aconsegueix una impressió de neutralitat i versemblança major. Aquesta és la gran aportació tècnica de Flaubert a l'art de la narració.
DESCRIPCIONS
Les descripcions revelen la genialitat de Flaubert per a seleccionar dades i fer sentir una idea. Posseeix una obsessió descriptiva i de manera incansable. Per aconseguir-ho es val dels següents recursos:
- Adjectius. Expressen, a vegades, matisos de color.
- Comparacions
- Utilització de la conjunció "i" precedida del punt i coma: després d'una enumeració d'accions, estats o objectes, el punt i coma crea una pausa i la "i" arrodoneix el paràgraf, introdueix una imatge o un detall viscut, descriptiu, poètic, melancòlic o divertit.
- Antítesi
- Enumeracions
- Significació dels objectes. La descripció de determinats objectes arriben a adquirir la personalitat dels seus amos. Fins i tot, a vegades, presta a les coses més atenció que a les persones. Així, apareixen diversos objectes com la gorra de Charles, una peça llastimosa que simbolitza la vida futura del pobre Charles, igualment lamentable. La descripció del cotxe fa que el lector imagine el que ocorre a l'interior.
- Mètode de desplegament. Consisteix en un desenvolupament successiu dels detalls visuals. Per exemple, en el començament de la segona part, el paisatge de Yonville es desplega davant nosaltres.
- Un mode de presentar les emocions o estats d'ànim mitjançant un intercanvi de paraules sense sentit.
Dels espais en què transcorre la novel·la, un és real, Rouen, i Tostes i Yonville són fruit de la imaginació de l'autor. La vida dels Bovary transcorre en pobles petits amb personatges típics amb vides monòtones i avorrides. A Rouen, pel contrari, Emma troba consol de l'asfixiant vida de llogaret.
També els espais més concret tenen importància. En les cases del matrimoni a Tostes i Yonville apareix un element recorrent: la finestra. Per altra banda, es descriu dos castells molt importants en els somnis de luxe d'Emma. A més, la farmàcia d'Homais tindrà una importància decisiva al final.
TEMPS
Vargas Llosa distingeix quatre temps diferents en la novel·la, encara que allò fonamental per a ell no és l'existència d'aquestos plans, sinó la interdependència entre ells.
Hi ha un temps amb major dinamisme en què el narrador utilitza el pretèrit perfet simple.
Hi ha un altre temps que és el de la reflexió, el que descriu les motivacions, psicologia dels personatges. En ell la història no avança i el temps verbal és el preterir imperfet d'indicatiu. És el temps que reflecteix la monotonia de la vida de Emma a Tostes.
Hi ha uns altres moments en què l'acció desapareix: homes, coses i llocs queden petrificats. El seu temps gramatical és el present d'indicatiu.
L'ultim pla temporal està integrat per personatges, coses i llocs, l'existència dels quals és subjectiva, existeixen en la fantasia dels personatges. El temps gramatical, per a Flauber, és indiferent, encara que predomina el futur.
TEMPS D'ESTIL
L'estil de Madame Bovary, segons Vladimir Nabokov, és un concepte que abasta no sols la preocupació per la llengua, sinó tot el relatiu a l'estructura de la novel·la. L'elecció de les paraules i el ritme eren per a Flaubert la part més excitant del seu treball; considerava una frase aconseguida quan era musicalment perfecta.
TRETS ESTRUCTURALS
La novel·la respon a una estructura tancada sobre si mateixa.Es tracta d'una obra totalitzadora que dóna la impressió de resumir la vida, de llibre-cercle.
Flaubert transforma, el que ell ha concebut com un món sòrdid, en una de les peces més perfectes de la ficció poètica. Aconsegueix harmonitzar totes les parts mitjançant la força interior de l'estil, per mitjà mètodes com el contrapunt, les transicions, les prefiguracions i els ecos.
MÈTODE DEL CONTRAPUNT
El contrapunt serveix per a subratllar el contrast, per a mesclar dos punt de vista. Es tracta d'interrupcions paral·leles de dos o més converses o corrents de pensament.
TRANSICIÓ ESTRUCTURAL
La transició estructural consisteix a fer les transicions dins dels capítols d'un tema a un altre. La transició més important és la del capítol primer quan al principi parla en plural, però aviat passa a una narració més objectiva. Açò demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador per adoptar diferents punts de vista i tons narratius davant de diferents episodis.
PREFIGURACIONS I ECOS
Les prefiguracions i els ecos poblen tota la novel·la: la superposició d'elements que es repeteixen en diverses ocasions, com la gorra de Charles; el tema dels cavalls; el fetitxisme de les sabates; el vellut verd; el color blau( vel d'Emma, el pot blau de l'arsènic, boirina blava durant el seu funeral...); la cançó ronca del vagabund; el seguici nupcial té un paral·lelisme amb el seguici fúnebre.
CARACTERÍSTIQUES DEL REALISME LITERARI
A mitjan del segle XIX, el Romanticisme deixa pas al Realisme. Els escriptors realistes intentaran descriure la realitat.
Flaubert va voler transmetre la societat francesa del segle XIX. Alguns exemples de la plasmació de la realitat són:
- Les referències a la industrialització i al progués econòmic i social.
- El desenvolupament científic en els comicis agrícoles
- Les pràctiques mèdiques, en contrast amb les pràctiques tradicionals.
- L'anticlericalisme.
- El gust burgés per les arts, la cultura, la música, el teatre...
Un altre tret del realisme és l'anàlisi de la societat dels segle XIX en dos vessants:
- La pintura de caràcter dóna origen a la gran novel·la psicològica en el qual s'analitzen, amb minuciositat, les motivacions dels personatges. Flaubert, amb els personatges, arriba a la perfecció en l'art de la descripció.
- La pintura d'ambients i de costums. Flaubert traça amplis frescs de la societat contemporània amb una gran diversitat d'ambients.
La novel·la realista combina el narrador omniscient i el diàleg. El narrador omniscient descriu en tercera persona tant la realitat exterior (contada amb objectivitat) com la psicològica. En el primer capítol apareix un narrador en primera persona del plural. La resta de la novel·la està contada en tercera persona del singular, des de la perspectiva d'un narrador omniscient. Realisme, també, en la forma de parlar dels personatges.
MADAME BOVARY I LA SEUA VINCULACIÓ AMB EL NATURALISME
El naturalisme va basar el seu mètode en teories científiques i filosòfiques de l'època. Alguns dels seus trets, com el determinisme i una certa complaença en els aspectes més repulsius de la realitat, estan presents en Madame Bovary.
- Les circumstàncies socials condicionen la protagonista. Emma no és lliure perquè se sent víctima dels medi social en què viu.
- Els aspectes repulsius del naturalisme es reconeixen en diversos passatges, com la intensa agonia de la protagonista i l'operació d'Hippolyte.
Flaubert és l'introductor a la mentalitat literària del canvi de segle. La seua relació amb els termes Romanticisme i Realisme és de refús i de rebel·lia, respectivament.
Quant al refús del Romanticisme, Flaubert suprimeix el jo escriptor per aconseguir l'objectivitat i, alhora, és una crítica al Romanticisme, al retratar un exés d'idealisme, ja que Emma alimenta la seua fantasia amb lectures de novel·les que la duen a cometre infidelitats. Madame Bovary ha sigut qualificada com una de ls grans novel·les de la fatalitat i del fracàs del Romanticisme. La diferència entra Flaubert i els escriptors romàntics, segons Germán Palacios, descansa en el fet que aquests subjectivitzen el paisatge, mentre Flaubert fa tot el contrari, és la natura la que influeix sobre l'home. Va defensar l'autonomia de la ficció, la necessitat que una novel·la siga persuasiva pels seus propis mitjans i no per la seua fidelitat al món exterior.
