Cançó de camí
Aquesta cançó va dedicada a Jana i li recomana que no malgaste el seu amor amb el seu marit, perquè aquest no el valora. Li demana que li regali el seu amor al seu amant (que és qui canta la cançó).
Comtessa de dia
Aquesta cançó va dedicada a l'home de qui està enamorada la comtessa. Expressa els seus sentiment,s i diu que li agradaria que ella fora el seu marit per poder estar junt al llit.
dilluns, 31 d’octubre del 2011
dijous, 13 d’octubre del 2011
Activitat 3
1. Aquest diàleg te molta importància en el conjunt de l'obra ja que ens fa veure que Iocasta s'ha adonat de qui és Édip, ha esbrinat la veritat i per protegir-lo li demana que no continue investigant. Tanmateix, Édip vol saber la veritat i demana que vagen a buscar al pastor que es l'únic que sap tot el que va passar.
2.Èdip és l'únic protagonista i el seu antagonista. És l'heroi tràgic adornat amb virtuts com la noblesa, valentia, l'honradesa o la justícia. Ell és el causant del mal de Tebes. Transgredirà, sense ser-ne conscient, les lleis de la sang i naturalesa: matar el seu pare i casar-se amb la seua mare.
La seua funció es representar que és impossible escapar del destí i de les profecies dels oracles. Així dons, inicialment escomençarà sent un heroi per acabar sent un assasí i incestuós.
Iocasta és la mare i l'esposa d'Èdip. Li diu a Èdip que no ha de fer gens de cas de les profecies que no sempre es complixen, com la de Laios.
Iocasta assenyala que no s'havia complert l'oracle anterior. malgrat tot, Èdip demana la presència de l'únic testimoni de l'assassinat i comprendre-ho tot. Iocasta no coneix els motius de la por d'Èdip
Finalment, després d'escoltar el relat, comprés tot el profund misteri i ix fugint després d'intentar de dissuadir-lo amb la investigació.
2.Èdip és l'únic protagonista i el seu antagonista. És l'heroi tràgic adornat amb virtuts com la noblesa, valentia, l'honradesa o la justícia. Ell és el causant del mal de Tebes. Transgredirà, sense ser-ne conscient, les lleis de la sang i naturalesa: matar el seu pare i casar-se amb la seua mare.
La seua funció es representar que és impossible escapar del destí i de les profecies dels oracles. Així dons, inicialment escomençarà sent un heroi per acabar sent un assasí i incestuós.
Iocasta és la mare i l'esposa d'Èdip. Li diu a Èdip que no ha de fer gens de cas de les profecies que no sempre es complixen, com la de Laios.
Iocasta assenyala que no s'havia complert l'oracle anterior. malgrat tot, Èdip demana la presència de l'únic testimoni de l'assassinat i comprendre-ho tot. Iocasta no coneix els motius de la por d'Èdip
Finalment, després d'escoltar el relat, comprés tot el profund misteri i ix fugint després d'intentar de dissuadir-lo amb la investigació.
dilluns, 10 d’octubre del 2011
8. Vídeo d'Édip rei.
- T'imaginaves així la representació? Per què?
- Quins són els personatges que apareixen al vídeo?
dimarts, 4 d’octubre del 2011
ÈDIP REI-El teatre grec. La tragèdia.
LA TRAGÈDIA GREGA
El gènere dramàtic va nàixer a Grècia. Les representacions teatrals servien tant per a divertir (comèdia), com per a fer reflexionar (tragèdia).
El gènere dramàtic va nàixer a Grècia. Les representacions teatrals servien tant per a divertir (comèdia), com per a fer reflexionar (tragèdia).
El teatre grec es var originar a partir del ditirambe, himnes en honor del déu Dionís en els quals un cor cantava i ballava, dirigits pel corifeu (el ballarí més important). Tepis (director d'un cor), va introduir un personatge que dialogava amb el corifeu.
El cor estava situat de forma semicircular a l'orquestra i els personatges a l'escena. Si hi ha algú del cor que parla en nom de tots de tots és el corifeu.
Els actors i el cor portaven màscares cosa que possibilitava que es poguera jugar amb els papers, a més d'aquesta manera, també podien interpretar els papers de dones ja que aquestes no hi podien participar en l'obra teatral. També duien coturns per semblar més alts i això simbolitzava la dignitat dels personatges. Les representacions tenien lloc en dates precises, coincidint amb les festes religioses.
Els temes de la tragèdia grega se centraven en la lluita de l'home contra el seu destí. El desenllaç és funest. Els personatges són herois per la qual cosa el seu llenguatge és elevat. Estava escrita en vers. Constava d'unes parts dialogades i d'altres amb cants i danses en el quals el cor comentava les idees principals.
Durant el segle V aC va ser l'època de màxim esplendor de la tragèdia gràcies a tres dramaturgs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Tots tres van fer canvis en les obres com és ampliar el nombre d'actors, la disminució del cor i el comportament dels personatges, que cada vegada s'aproximen mes al fet humà(humanització).
La tragèdia grega segueix dos cicles temàtics: el cicle d'Argos afronta la història de la família d'Agamèmnon i el cicle de Tebes se centra en la família d'Èdip.
ESTRUCTURA DE LA TRAGÈDIA GREGA
L'estructura és rígida perquè es tracta d'un ritu on tot ha d'estar ordenat i sempre es realitza igual.
Les parts de la tragèdia grega eren les següents:
1. El pròleg. Part que precedia l'entrada del cor; és un monòleg que explica l'argument i la situació inicial.
2. La pàrode. Cant del cor mentre entra.
3. Els episodis. Escenes al costat del cor. Els diàlegs dels actors fan avançar l'acció.
4. Els estàsims. Cants del cor on reflexionen sobre allò tractat en l'episodi.
5. L'èxode. Escena final després de l'últim estàsim. Participen els actors i el cor.
CARACTERÍSTIQUES DE LA TRAGÈDIA GREGA
1. Acció elevada, en la qual els personatges i esdeveniments superen les situacions comunes.
2. Lluita de l'home contra el seu destí.
3. El dolor i la mort estan presents i funcionen com a càstig per a qui intenta canviar el seu destí. Açò durà a un final funest, amb la intenció de provocar la catarsi en l'espectador.
4. Consta de unes parts dialogades i d'altres amb cants i danses en les que el cor sintetitza l'opinió col·lectiva.
5. L'argument s'extrau del mites.
6. Comparteixen una mateixa estructura. Un personatge afronta un déu al cometre algun crim i la divinitat el maleeix, a ell i a la seua descendència.
7. Un llenguatge enriquit i elevat, propi de la categoria dels personatges(nobles).
AUTORS
-Èsquil es preocupava per la funció del destí. Aquest tema es por apreciar en l'Orestiada: Orestes es venjava de sa mare, que havia assassinat son pare, Agamèmnon. El mateix tema es troba en Els set contra Tebes. Altra obra seua es Els perses, sobre les guerres entre Grècia y Pèrsia.
-Sòfocles va ocupar el primer lloc en el teatre grec. En les seues tregèdies analitza el dolor humà i la dignitat davant situacion extremes. Conservem set obres de les quals destaquen: Ajax, Antígona, Electra i Èdip rei.
-Eurípedes, caracteritzat per la humanitat de les seues criatures i per representar la realitat de l'Atenes del seu temps. Les seues obres se centren en protagonistes femenines. De entre les seues obres destaquen: Medea, Hècuba i Les bacants. Eurípedes sol centrar-se en les passions dels protagonistes, especialment femenins.
CARACTERÍSTIQUES DE LA TRAGÈDIA GREGA
1. Acció elevada, en la qual els personatges i esdeveniments superen les situacions comunes.
2. Lluita de l'home contra el seu destí.
3. El dolor i la mort estan presents i funcionen com a càstig per a qui intenta canviar el seu destí. Açò durà a un final funest, amb la intenció de provocar la catarsi en l'espectador.
4. Consta de unes parts dialogades i d'altres amb cants i danses en les que el cor sintetitza l'opinió col·lectiva.
5. L'argument s'extrau del mites.
6. Comparteixen una mateixa estructura. Un personatge afronta un déu al cometre algun crim i la divinitat el maleeix, a ell i a la seua descendència.
7. Un llenguatge enriquit i elevat, propi de la categoria dels personatges(nobles).
AUTORS
-Èsquil es preocupava per la funció del destí. Aquest tema es por apreciar en l'Orestiada: Orestes es venjava de sa mare, que havia assassinat son pare, Agamèmnon. El mateix tema es troba en Els set contra Tebes. Altra obra seua es Els perses, sobre les guerres entre Grècia y Pèrsia.
-Sòfocles va ocupar el primer lloc en el teatre grec. En les seues tregèdies analitza el dolor humà i la dignitat davant situacion extremes. Conservem set obres de les quals destaquen: Ajax, Antígona, Electra i Èdip rei.
-Eurípedes, caracteritzat per la humanitat de les seues criatures i per representar la realitat de l'Atenes del seu temps. Les seues obres se centren en protagonistes femenines. De entre les seues obres destaquen: Medea, Hècuba i Les bacants. Eurípedes sol centrar-se en les passions dels protagonistes, especialment femenins.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)