Hamlet- Activitat 6

En aquest monòleg Hamlet encarna el dubte. Ja des del principi ens deixa clar sobre què tractarà la seua reflexió: sobre la vida i la mort (ser o no ser, aquest és el dilema), tema molt pròxim a ell per el recent assassinat del seu pare. Degut a aquest succés, Hamlet es pregunta que què seria el millor, aguantar els colps de la vida sense queixa, o revelar-se contra aquesta (ací es refereix a si deu venjar la mort del seu pare o no).

Més en davant, el protagonista compara la mort amb el son ja que en ambdós casos, el sofriment i les penúries acaben. Però llavors sorgeixen els somnis que, referits a la mort, encarnen el més enllà, el que hi ha després de la mort, que segueix pertorbant-nos fins i tot quan estem dormits o morts. Per aquesta raó es que la gent no pren la decisió de morir per acabar amb el seus sofriments, per temor al que puga vindre després. I, aquesta temor, aquesta consciència del futur és el que ens fa covards.

Hamlet-Activitat 4

Ho aconsegueix introduint un element fantasiós com és l'espectre en una acció quotidiana de la vida real d'aquell temps que és la guàrdia. A més Horaci, que representa la raó, accepta l'existència de l'espectre. Per altra banda tenim els sentiments de por i sorpresa i, per últim, l'espectre rep la forma del difunt rei de Dinamarca.

HAMLET-Cervantes i els orígens de la novel·la moderna

Cervantes va cultivar tots els gèneres literaris (novel·la pastoral, poesia, teatre, novel·les curtes, novel·la bizantina). Però la seua fama l'obté per una sola obra, la millor que va escriure: Don Quijote de la Mancha.

La publicació d'El Quixot és un dels principals esdeveniments de la Història de la Literatura tant perquè estableix les bases de la novel·la moderna com pel contingut, que tracta el conflicte entre individu i societat. Aquesta és una novel·la moderna perquè ens ofereix una il·lusió de realitat. També se l'ha considerada una novel·la universal perquè ha sabut parlar als homes de totes les èpoques, races i cultures. Es tracta del llibre més editat i més traduït després de la Bíblia.

Miguel de Cervantes és el principal narrador dels segles XVI i XVII i les seues innovacions en El Quixot són tan importants que convertiran l'obra en punt de referència del gènere novel·listic a partir del segle XVII.

En el Romanticisme es va considerar don Quijote com un defensor de causes perdudes en un món mogut per interessos.  Cal dir d'aquesta obra que la seua influència va ser decisiva en la novel·la realista del segle XIX. Més tard, en el segle XX, Vladimir Nabokov va escriure "Curs sobre El Quixot" i John dos Passos va escriure "Rocinante torna al camí".

Està considerada com la primera novel·la moderna per les següents aportacions:

• Realisme. L'obra s'allunya de la idealització.

• Caràcter antiheroic. Don Quijote és un personatge amb misèries i grandeses, com qualsevol ésser humà.

• Xoc entre l'individu i la societat. La novel·la se situa entre el desig i la realitat. El conflicte entre un individu que desitja dur a terme el seu somni i un entorn social que li ho impedeix, es convertirà en un dels temes més imitats de la literatura.

• Evolució psicològica dels personatges. Don Quijote i Sancho són personatges redons que canvien la seua personalitat a mesura que s'avança en la lectura. Aquest tret contrasta amb el caràcter inalterable de l'heroi clàssic. El diàleg entre els personatges es converteix en un element fonamental que reflecteix aquesta evolució. Don Quijote i Sancho tendeixen a identificar-se al final de la novel·la fins al punt de canviar-se els papers: don Quijote demana perdó al seu amic i Sancho expressa el seu desig de tornar a l'acció.

• Multiplicitat del narradors. A través d'ells la novel·la adquireix diferents punts de vista i introdueix noves tècniques com el relat dins del relat.

• Mescla de la realitat i la ficció. En la segona part de la novel·la els personatges dialoguen sobre la crítica i l'èxit de la primera a més de parlar sobre El Quixot d'Avellaneda.Per altra banda, l'obra inclou literatura dins de la literatura perquè l'autor dóna la seua opinió sobre la creació artística en  boca dels personatges.

• Resumeix tots els gèneres novel·lístic del segle XVI, mitjançant la inserció d'història posades en boca de distints personatges.

• Aposta per l'humor, aconseguit mitjançant procediments lingüístics (acudits, equívoc, inadequació de registre lingüístics) o la narració de situacions còmiques.

Pel que fa a les diferents lectures de l'obra, Cervantes va afirmar al final d'El Quixot que el va escriure per ridiculitzar els llibres de cavalleries, però aquesta obra genial no cap en una sola interpretació. En un principi va ser apreciada com a obra humorística. També s'ha interpretat com un reflex de l'Espanya de l'època. Una altra de les interpretacions és la que considera El Quixot com una doble utopia: la primera és la utopia de la vida cavalleresca; la segona és la utopia del bon govern.

Divina comèdia- Activitat 9

1-Cant XXIII. Cercle VIII Hipòcrites
2- Cant XII El Minotaure
3-Cant III Vestíbul. Indiferents
4-Cant III La porta de l'infern
5-Cant XXVII Cercle VII Mals consellers
6-Cant XXXIII Cercle IX Traïdors

Divina comèdia- Activitat 6

Aquest fragment es situa en el moment en que Virgili y Dante van a entrar a l'nfern. En els primer sis versos es reprodueix el que Dante va llegir a la porta de l'infern just en el moment d'entrar. Mes en davant ens conta el diàleg que va mantindre amb el seu mestre on ell li aconsella que no siga covard. i li reconforta donant-li la mà.

Divina comèdi- Activitat 5

Ens aquest versos es pot deduir que Dante s'acaba de perdre en el bosc i, per intuició, encara que no ho expresa claramen, ens fa pensar que s'acaba de trobar amb el bèsties que l'impedeixen el camí.

Divina comàdia- Activitat 2

En la mitologia escandinava, les valquíries son verges guerreres al servei de Odín, la missió de les quals és la de reclutar als millors gerrers caiguts, per a que en el Rangnarok combatiren al seu costat. És una de les més conegudes representacion del mite de la dona guerrera i, com a tal, han transcendit.

DIVINA COMÈDIA- El mon medieval en un llibre

Durant el segle XIV apareix a Itàlia Dante, que tanca en la seua obra tota la visió del món medieval, amb els seus problemes socials, polítics i religiosos. Es tracta d'un extens poema iniciat al 1307 i conclòs cap a 1319 escrit en tercets. Ens relata el viatge de Dante al món d'ultratomba, realitzat als seus trenta-cinc anys. L'acompanya Virgili a l'Infern i al Purgatori, mentre que Beatriu el guia pel Paradís.

El poema va ser titulat per Dante comèdia perquè els protagonistes van de l'Infern espantós al Paradís gloriós. Va ser Boccaccio qui la va qualificar de Divina, ja que al·ludeix al tema sobrenatural, però també fa menció al seu valor artístic.

Les fonts literàries van ser tant del món clàssic com de la literatura religiosa medieval, en especial la coneguda com "literatura de visions".

Considerada com una de les obres mestres de la literatura mundial, La Divina comèdia s'inicia quan Dante decideix emprendre el camí a la virtut i troba Virgili (la raó) qui el guia pel món d'ultratomba cap a Déu.

Està dividida en tres parts, que corresponen a:

• L'Infern. Està representat com un embut amb nou cercles concèntrics en l'últim dels quals habita Llucifer i coincideix amb el centre de la Terra.

• El Purgatori, on s'ascendeix per un sender estret en el qual hi ha dos replans que corresponen a l'Antepurgatori,on es troben els negligents que es van penedir en l'últim moment. El purgatori pròpiament dit es representa com una muntanya amb set grades que corresponen als set pecats capitals.

• El Paradís es representa amb l'harmonia de les nou esferes celestes.

En l'obra, Dante du a terme el seu trànsit per l'Infern i el Purgatori acompanyat per Virgili. Ja en el Paradís, Virgili l'abandona. En aquest moment se li apareix Beatriu, convertida després de la seua mort en ideal espiritual, i que personifica la saviesa divina. Amb això voldria representar la transició de l'ànima fins a aconseguir la Gràcia divina que  Virgili i Beatriu sintetitzen el saber humanístic i cristià.

Es tracta d'un grandiós poema al·legòric, Filosòfic i moral que resumeix la cultura cristiana en l'Edat Mitjana. La Divina comèdia ens va oferint dades culturals que la converteixen en una enciclopèdia de tots els sabers del moment, de tal manera que l'obra va a ser un tractat de teologia, filosofia, mitologia, etc. Així mateix, jutja els seus contemporanis, especialment aquells que estan en relació amb la política florentina de la seua època, en la qual Dante va participar.

En resum, Dante és el màxim representant del món medieval i de la ideologia de la seua època. Es reflecteix la visió del món de l'Edat Mitjana i el seu esperit teocentrista mediaval. Però, també, s'aprecien les característiques del humanisme, perquè Dante ubica l'Antiguitat en el centre de la cultura, i mostra d'això és la seua admiració per Virgili, el seu entusiasme pels clàssics.

Divina Comèdia. Activitat 3

Cançó de camí

Aquesta cançó va dedicada a Jana i li recomana que no malgaste el seu amor amb el seu marit, perquè aquest no el valora. Li demana que li regali el seu amor al seu amant (que és qui canta la cançó).

Comtessa de dia

Aquesta cançó va dedicada a l'home de qui està enamorada la comtessa. Expressa els seus sentiment,s i diu que li agradaria que ella fora el seu marit per poder estar junt al llit.

Activitat 3

1. Aquest diàleg te molta importància en el conjunt de l'obra ja que ens fa veure que Iocasta s'ha adonat de qui és Édip, ha esbrinat la veritat i per protegir-lo li demana que no continue investigant. Tanmateix, Édip vol saber la veritat i demana que vagen a buscar al pastor que es l'únic que sap tot el que va passar.

2.Èdip és l'únic protagonista i el seu antagonista. És l'heroi tràgic adornat amb virtuts com la noblesa, valentia, l'honradesa o la justícia. Ell és el causant del mal de Tebes. Transgredirà, sense ser-ne conscient, les lleis de la sang i naturalesa: matar el seu pare i casar-se amb la seua mare.
La seua funció es representar que és impossible escapar del destí i de les profecies dels oracles. Així dons, inicialment escomençarà sent un heroi per acabar sent un assasí  i incestuós.

Iocasta és la mare i l'esposa d'Èdip. Li diu a Èdip que no ha de fer gens de cas de les profecies que no sempre es complixen, com la de Laios.
Iocasta assenyala que no s'havia complert l'oracle anterior. malgrat tot, Èdip demana la presència de l'únic testimoni de l'assassinat i comprendre-ho tot. Iocasta no coneix els motius de la por d'Èdip
Finalment, després d'escoltar el relat, comprés tot el profund misteri i ix fugint després d'intentar de dissuadir-lo amb la investigació.

8. Vídeo d'Édip rei.

• T'imaginaves així la representació? Per què?

No, perquè les caretes són molt dramàtiques

• Quins són els personatges que apareixen al vídeo? 

Èdip i el cor.

ÈDIP REI-El teatre grec. La tragèdia.

LA TRAGÈDIA GREGA


El gènere dramàtic va nàixer a Grècia. Les representacions teatrals servien tant per a divertir (comèdia), com per a fer reflexionar (tragèdia).

El teatre grec es var originar a partir del ditirambe, himnes en honor del déu Dionís en els quals un cor cantava i ballava, dirigits pel corifeu (el ballarí més important). Tepis (director d'un cor), va introduir un personatge que dialogava amb el corifeu.

 El cor estava situat de forma semicircular a l'orquestra i els personatges a l'escena. Si hi ha algú del cor que parla en nom de tots de tots és el corifeu.

Els actors i el cor portaven màscares cosa que possibilitava que es poguera jugar amb els papers, a més d'aquesta manera, també podien interpretar els papers de dones ja que aquestes no hi podien participar en l'obra teatral. També duien coturns per semblar més alts i això simbolitzava la dignitat dels personatges. Les representacions tenien lloc en dates precises, coincidint amb les festes religioses.

Els temes de la tragèdia grega se centraven en la lluita de l'home contra el seu destí. El desenllaç és funest. Els personatges són herois per la qual cosa el seu llenguatge és elevat. Estava escrita en vers. Constava d'unes parts dialogades i d'altres amb cants i danses en el quals el cor comentava les idees principals.

Durant el segle V aC va ser l'època de màxim esplendor de la tragèdia gràcies a tres dramaturgs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Tots tres van fer canvis en les obres com és ampliar el nombre d'actors, la disminució del cor i el comportament dels personatges, que cada vegada s'aproximen mes al fet humà(humanització).

La tragèdia grega segueix dos cicles temàtics: el cicle d'Argos afronta la història de la família d'Agamèmnon i el cicle de Tebes se centra en la família d'Èdip.

ESTRUCTURA DE LA TRAGÈDIA GREGA

L'estructura és rígida perquè es tracta d'un ritu on tot ha d'estar ordenat i sempre es realitza igual.

Les parts de la tragèdia grega eren les següents:

1. El pròleg. Part que precedia l'entrada del cor; és un monòleg que explica l'argument i la situació inicial.

2. La pàrode. Cant del cor mentre entra.

3. Els episodis. Escenes al costat del cor. Els diàlegs dels actors fan avançar l'acció.

4. Els estàsims. Cants del cor on reflexionen sobre allò tractat en l'episodi.

5. L'èxode. Escena final després de l'últim estàsim. Participen els actors i el cor.

CARACTERÍSTIQUES DE LA TRAGÈDIA GREGA

1. Acció elevada, en la qual els personatges i esdeveniments superen les situacions comunes.

2. Lluita de l'home contra el seu destí.

3. El dolor i la mort estan presents i funcionen com a càstig per a qui intenta canviar el seu destí. Açò durà a un final funest, amb la intenció de provocar la catarsi en l'espectador.

4. Consta de unes parts dialogades i d'altres amb cants i danses en les que el cor sintetitza l'opinió col·lectiva.

5. L'argument s'extrau del mites.

6. Comparteixen una mateixa estructura. Un personatge afronta un déu al cometre algun crim i la divinitat el maleeix, a ell i a la seua descendència.

7. Un llenguatge enriquit i elevat, propi de la categoria dels personatges(nobles).


AUTORS

-Èsquil es preocupava per la funció del destí. Aquest tema es por apreciar en l'Orestiada: Orestes es venjava de sa mare, que havia assassinat son pare, Agamèmnon. El mateix tema es troba en Els set contra Tebes. Altra obra seua es Els perses, sobre les guerres entre Grècia y Pèrsia.

-Sòfocles va ocupar el primer lloc en el teatre grec. En les seues tregèdies analitza el dolor humà i la dignitat davant situacion extremes. Conservem set obres de les quals destaquen: Ajax, Antígona, Electra i Èdip rei.

-Eurípedes, caracteritzat per la humanitat de les seues criatures i per representar la realitat de l'Atenes del seu temps. Les seues obres se centren en protagonistes femenines. De entre les seues obres destaquen: Medea, Hècuba i Les bacants. Eurípedes sol centrar-se en les passions dels protagonistes, especialment femenins.

 

Les literatures en l'antiguitat: curiositats

Teatre d'Epidaure

Santuari de Delfos

1. Completa: "Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca /has de pregar que el camí sigui llarg,/ ple d'aventures, ple de coneixences." De quin poeta són aquests versos?. Quin cantant els va popularitzar ? Lluís Llach
2. El mot "quimera" té diferents significats: "Creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat"; "Malvolença contra algú" (Es tenen molta quimera.); "Ànsia, inquietud" (No passis quimera). Però en la mitologia grega era un mostre que tenia... quants caps? Tres
3. Com era l'esfinx grega? Era un dimoni de destrucció i mala sort que es representava amb rostre de dona i cos de lleó i ales d'au.
4. En la mitologia grega, el déu del vi i del teatre era Dionís; en la mitologia romana rebia un altre nom: quin? Bacus
5. Busca una foto del teatre d'Epidaure
6. A les representacions teatrals gregues, les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol; i el públic es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies. Veritat o fals?Veritat
7. Els actors sempre eren hòmens. Les dones podien assistir al teatre? Sí
8. Quina relació tenen el santuari de Delfos i la font de Castàlia?
9. Busca una foto del santuari de Delfos.
10. Tirèsias és un endeví cec. Això deu ser cosa dels déus. Explica-ho. Tiresias va ser cec desde jove. Hi han version que dieuen que la seua ceguera va ser causada per la diosa Atenea qui el va castigar per  haberla espiat mentre es banyaba. Hi ha altres versions que diuen que va ser castigat per la diosa Hera per duscutir sobre el plaer que tenia amb Zeus. En ambdós casos, com a compensació Li van concedir el don de vore el futur.

Primer dia.

Primer dia