Hamlet- Activitat 6

En aquest monòleg Hamlet encarna el dubte. Ja des del principi ens deixa clar sobre què tractarà la seua reflexió: sobre la vida i la mort (ser o no ser, aquest és el dilema), tema molt pròxim a ell per el recent assassinat del seu pare. Degut a aquest succés, Hamlet es pregunta que què seria el millor, aguantar els colps de la vida sense queixa, o revelar-se contra aquesta (ací es refereix a si deu venjar la mort del seu pare o no).

Més en davant, el protagonista compara la mort amb el son ja que en ambdós casos, el sofriment i les penúries acaben. Però llavors sorgeixen els somnis que, referits a la mort, encarnen el més enllà, el que hi ha després de la mort, que segueix pertorbant-nos fins i tot quan estem dormits o morts. Per aquesta raó es que la gent no pren la decisió de morir per acabar amb el seus sofriments, per temor al que puga vindre després. I, aquesta temor, aquesta consciència del futur és el que ens fa covards.

Hamlet-Activitat 4

Ho aconsegueix introduint un element fantasiós com és l'espectre en una acció quotidiana de la vida real d'aquell temps que és la guàrdia. A més Horaci, que representa la raó, accepta l'existència de l'espectre. Per altra banda tenim els sentiments de por i sorpresa i, per últim, l'espectre rep la forma del difunt rei de Dinamarca.

HAMLET-Cervantes i els orígens de la novel·la moderna

Cervantes va cultivar tots els gèneres literaris (novel·la pastoral, poesia, teatre, novel·les curtes, novel·la bizantina). Però la seua fama l'obté per una sola obra, la millor que va escriure: Don Quijote de la Mancha.

La publicació d'El Quixot és un dels principals esdeveniments de la Història de la Literatura tant perquè estableix les bases de la novel·la moderna com pel contingut, que tracta el conflicte entre individu i societat. Aquesta és una novel·la moderna perquè ens ofereix una il·lusió de realitat. També se l'ha considerada una novel·la universal perquè ha sabut parlar als homes de totes les èpoques, races i cultures. Es tracta del llibre més editat i més traduït després de la Bíblia.

Miguel de Cervantes és el principal narrador dels segles XVI i XVII i les seues innovacions en El Quixot són tan importants que convertiran l'obra en punt de referència del gènere novel·listic a partir del segle XVII.

En el Romanticisme es va considerar don Quijote com un defensor de causes perdudes en un món mogut per interessos.  Cal dir d'aquesta obra que la seua influència va ser decisiva en la novel·la realista del segle XIX. Més tard, en el segle XX, Vladimir Nabokov va escriure "Curs sobre El Quixot" i John dos Passos va escriure "Rocinante torna al camí".

Està considerada com la primera novel·la moderna per les següents aportacions:

• Realisme. L'obra s'allunya de la idealització.

• Caràcter antiheroic. Don Quijote és un personatge amb misèries i grandeses, com qualsevol ésser humà.

• Xoc entre l'individu i la societat. La novel·la se situa entre el desig i la realitat. El conflicte entre un individu que desitja dur a terme el seu somni i un entorn social que li ho impedeix, es convertirà en un dels temes més imitats de la literatura.

• Evolució psicològica dels personatges. Don Quijote i Sancho són personatges redons que canvien la seua personalitat a mesura que s'avança en la lectura. Aquest tret contrasta amb el caràcter inalterable de l'heroi clàssic. El diàleg entre els personatges es converteix en un element fonamental que reflecteix aquesta evolució. Don Quijote i Sancho tendeixen a identificar-se al final de la novel·la fins al punt de canviar-se els papers: don Quijote demana perdó al seu amic i Sancho expressa el seu desig de tornar a l'acció.

• Multiplicitat del narradors. A través d'ells la novel·la adquireix diferents punts de vista i introdueix noves tècniques com el relat dins del relat.

• Mescla de la realitat i la ficció. En la segona part de la novel·la els personatges dialoguen sobre la crítica i l'èxit de la primera a més de parlar sobre El Quixot d'Avellaneda.Per altra banda, l'obra inclou literatura dins de la literatura perquè l'autor dóna la seua opinió sobre la creació artística en  boca dels personatges.

• Resumeix tots els gèneres novel·lístic del segle XVI, mitjançant la inserció d'història posades en boca de distints personatges.

• Aposta per l'humor, aconseguit mitjançant procediments lingüístics (acudits, equívoc, inadequació de registre lingüístics) o la narració de situacions còmiques.

Pel que fa a les diferents lectures de l'obra, Cervantes va afirmar al final d'El Quixot que el va escriure per ridiculitzar els llibres de cavalleries, però aquesta obra genial no cap en una sola interpretació. En un principi va ser apreciada com a obra humorística. També s'ha interpretat com un reflex de l'Espanya de l'època. Una altra de les interpretacions és la que considera El Quixot com una doble utopia: la primera és la utopia de la vida cavalleresca; la segona és la utopia del bon govern.