Divina comèdia- Activitat 9

1-Cant XXIII. Cercle VIII Hipòcrites
2- Cant XII El Minotaure
3-Cant III Vestíbul. Indiferents
4-Cant III La porta de l'infern
5-Cant XXVII Cercle VII Mals consellers
6-Cant XXXIII Cercle IX Traïdors

Divina comèdia- Activitat 6

Aquest fragment es situa en el moment en que Virgili y Dante van a entrar a l'nfern. En els primer sis versos es reprodueix el que Dante va llegir a la porta de l'infern just en el moment d'entrar. Mes en davant ens conta el diàleg que va mantindre amb el seu mestre on ell li aconsella que no siga covard. i li reconforta donant-li la mà.

Divina comèdi- Activitat 5

Ens aquest versos es pot deduir que Dante s'acaba de perdre en el bosc i, per intuició, encara que no ho expresa claramen, ens fa pensar que s'acaba de trobar amb el bèsties que l'impedeixen el camí.

Divina comàdia- Activitat 2

En la mitologia escandinava, les valquíries son verges guerreres al servei de Odín, la missió de les quals és la de reclutar als millors gerrers caiguts, per a que en el Rangnarok combatiren al seu costat. És una de les més conegudes representacion del mite de la dona guerrera i, com a tal, han transcendit.

DIVINA COMÈDIA- El mon medieval en un llibre

Durant el segle XIV apareix a Itàlia Dante, que tanca en la seua obra tota la visió del món medieval, amb els seus problemes socials, polítics i religiosos. Es tracta d'un extens poema iniciat al 1307 i conclòs cap a 1319 escrit en tercets. Ens relata el viatge de Dante al món d'ultratomba, realitzat als seus trenta-cinc anys. L'acompanya Virgili a l'Infern i al Purgatori, mentre que Beatriu el guia pel Paradís.

El poema va ser titulat per Dante comèdia perquè els protagonistes van de l'Infern espantós al Paradís gloriós. Va ser Boccaccio qui la va qualificar de Divina, ja que al·ludeix al tema sobrenatural, però també fa menció al seu valor artístic.

Les fonts literàries van ser tant del món clàssic com de la literatura religiosa medieval, en especial la coneguda com "literatura de visions".

Considerada com una de les obres mestres de la literatura mundial, La Divina comèdia s'inicia quan Dante decideix emprendre el camí a la virtut i troba Virgili (la raó) qui el guia pel món d'ultratomba cap a Déu.

Està dividida en tres parts, que corresponen a:

• L'Infern. Està representat com un embut amb nou cercles concèntrics en l'últim dels quals habita Llucifer i coincideix amb el centre de la Terra.

• El Purgatori, on s'ascendeix per un sender estret en el qual hi ha dos replans que corresponen a l'Antepurgatori,on es troben els negligents que es van penedir en l'últim moment. El purgatori pròpiament dit es representa com una muntanya amb set grades que corresponen als set pecats capitals.

• El Paradís es representa amb l'harmonia de les nou esferes celestes.

En l'obra, Dante du a terme el seu trànsit per l'Infern i el Purgatori acompanyat per Virgili. Ja en el Paradís, Virgili l'abandona. En aquest moment se li apareix Beatriu, convertida després de la seua mort en ideal espiritual, i que personifica la saviesa divina. Amb això voldria representar la transició de l'ànima fins a aconseguir la Gràcia divina que  Virgili i Beatriu sintetitzen el saber humanístic i cristià.

Es tracta d'un grandiós poema al·legòric, Filosòfic i moral que resumeix la cultura cristiana en l'Edat Mitjana. La Divina comèdia ens va oferint dades culturals que la converteixen en una enciclopèdia de tots els sabers del moment, de tal manera que l'obra va a ser un tractat de teologia, filosofia, mitologia, etc. Així mateix, jutja els seus contemporanis, especialment aquells que estan en relació amb la política florentina de la seua època, en la qual Dante va participar.

En resum, Dante és el màxim representant del món medieval i de la ideologia de la seua època. Es reflecteix la visió del món de l'Edat Mitjana i el seu esperit teocentrista mediaval. Però, també, s'aprecien les característiques del humanisme, perquè Dante ubica l'Antiguitat en el centre de la cultura, i mostra d'això és la seua admiració per Virgili, el seu entusiasme pels clàssics.